divendres, 15 de novembre del 2013

ROMANTICISME I RENAIXENÇA


Us faré un breu resum sobre el Romanticisme i la Renaixença:

El Romanticisme 

El romanticisme es un moviment literari que va aparèixer a Alemanya  i Gran Bretanya  a finals del segle XVIII , es va estendre per Europa  a principis del XIX. Un moviment a part de literari influenciat pels grans canvis econòmics,socials i polítics produïts per la Revolució Industrial que va replantejar tot els esquemes vigents.
La cultura va deixar de ser un patrimoni exclusiu pels privilegiats , va augmentar l'activita de les editorials amb rapidesa i per tant els escriptors es van convertir en autèntics  professionals.
Els autors romàntics s'inspiraven en el passat medieval, també eren molt liberals, irreligiosos, republicans i en certs casos revolucionaris . Destacaven per la seva imaginació creadora i l'originalitat , per el concepte que tenien de bellesa ( paisatges apagats, sense llum però apassionats etc.), el de lleig , exploraven la realitat no percebuda pels sentits, la realitat interior. Eren autors molt exagerats utilitzaven  recursos com hipèrboles i antítesis també utilitzaven exclamacions, frases acabades en punts suspensius ; noves provatures estròfiques com canvis estròfics i metrics dins d'una mateixa composició, barreja de prosa i vers.
Entre el Novembre del 1823 i l'Abril de 1824 es va fundar una revista a Barcelona anomenada El Europeo
que va constituir la primera manifestació coherent del romanticisme a Espanya
Els autors més destacables son: 
Walter Scott del qui afirmen que és el primer romàntic del segle amb obres com:  Ivanhoe o Robin Hood
Lord Byron amb obres destacables com: El corsari i El peregrí , Manzoni amb el Carmañola



La Renaixença

La renaixença va ser un moviment literari que va sorgir en la primera meitat del s.XIX 
Un  nou clima intel·lectual que es desvetlla amb la Renaixença i  que possibilita  les noves opcions socials que s'obren per a la burgesia autòctona amb la revolució industrial, com el moviment romàntic que s'aferma per tot Europa ; consisteix, sobretot, en una difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma . De fet, els dos grans designis de la Renaixença (la dignificació de l'idioma i l'edificació d'una literatura nacional) sorgeixen com a conseqüència d'una voluntat d'afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura.

La publicació (1833) de l'ocasional poema d'Aribau "La pàtria" ha estat considerada com l'origen de la Renaixença,


A mig segle XIX, la Renaixença s'identifica ja amb el redreçament cultural català i, tot i que en el seu si es produeix una clara matisació ideològica que és a la base d'algunes polèmiques culturals, forma ja un moviment inqüestionable que es fa present en els òrgans de difusió del país o en crea de propis, és sostingut per algunes institucions com l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Barcelona o alguns sectors de l'Església (que representen Jaume Collell i Torras i Bages), promou els instruments culturals més urgents (com gramàtiques i diccionaris, pel que fa a la llengua), crea els seus propis mites polítics (Jaume I o Felip V) i literaris (els trobadors) i estén la seva projecció més enllà de l'erudició i la lírica en un intent de catalanitzar d'altres camps com la filosofia, la ciència, l'art o el dret.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada