MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda i Gurguí  va nèixer a  Barcelona, 10 d'Octubre de 1908  i va morir a Romanyà de la Selva, Girona, 13 d'abril de 1983 fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la .

L'obra de Mercè Rodoreda  travessa els punts cardinals de la literatura moderna occidental que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. L'experiència de l'exili eixampla els límits del realisme literari, que de cap de les maneres no són suficients per a llegir Rodoreda, per a compartir la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges. Rodoreda és una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular i patriòtica, de les obres emblemàtiques deVerdaguer i Ruyra, de la literatura de quiosc i, després, del periodisme, per mitjà del qual coneixerà les elits de la literatura en català els anys trenta; és a partir de la guerra civil espanyola i, sobretot, de l'experiència de la Segona Guerra Mundial i de l'exili, que aconseguirà de donar forma al seu projecte, que es troba entre els de més ambició literària de la literatura catalana del segle xx i entre els llegats significatius de l'Europa contemporània. El resultat de la vivència i l'experimentació, en definitiva, de la fragmentació.

Ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, a qui admirava. Un d'aquests paral·lelismes podria ser la passivitat de les protagonistes femenines més representatives.

Un tret que té és la necessitat del record i del secret en el desenvolupament de la narració. En la novel·la psicològica d'ambdós autores es presenta l'esperança del futur, on l'anhel del futur representa la superació del present i del passat agònic.

En les últimes obres Rodoreda intentarà fugir de l'evolució natural de les coses a través de la creació d'universos ficticis amb un temps i un espai diferent on és possible controlar el pas del temps.

Mercè Rodoreda ha treballat en narrativa, poesia, teatre,pintura el més destacat per la seva excel·lència .

Obra més important:

Narrativa: -(1938)Aloma , (1962) La plaça del diamant , (1966) El carrer de les Camèlies , (1967) Jardí vora el mar , (1974) Mirall trencat , (1967) La meva Cristina i altres contes ,(1980) Quanta , quanta guerra.

Teatre: - (1973) L'hostal de les tres Camèlies, (1976) El parc de les magnòlies.